/
14.08.2014
Hi ha una paraula
que es fa servir per tot i que avui en dia queda molt bé. És l’emprenedoria,emprenedor/a… se’n fan cursos, es potencia, es
subvenciona, se li dóna suport, s’incentiva perquè recull el millor de
l’esperit de lluita en aquests moments difícils. L’associem a optimisme, ganes
de sortir de l’atzucac amb coratge i voluntat. L’emprenedoria té els valors que
tan bé defensava Jordi Pujol, de la petita burgesia de poble, que fins i tot
coneix la pobresa però que té una moral de treball que els fa progressar de
generació en generació. I de progressar, fins ara, la família emprenedora Pujol
en sabia un pou.
Emprenedor és sinònim d’una persona amb
iniciativa, amb coratge, amb idees, innovadora, que fa coses interessants i que
té visió de futur, i que el seu bon treball, finalment, es veu correspost. Però
realment, què és un emprenedor? Com diu Josep Ramoneda, és simplement un
empresari, però aleshores, dit així, ja no resulta tan seductor… És molt més
fàcil donar suport a l’emprenedor que a l’empresari…
Així, si mirem sota
l’estora de la paraula emprenedor veiem que pertany al mateix univers
lingüístic que les paraules austeritat, competitivitat, capitalisme,
individualisme i privatització.
En
un altre conjunt semàntic, ens trobem amb els amb agents de progrés,
d’igualtat, de qualitat democràtica, de dignitat i que ens diuen que el model
no ha de ser l’empresarial. Com a mínim no pas com està plantejat actualment,
amb uns poders econòmics tan separats de les necessitats de les persones.
Una
mala notícia per als emprenedors: la seva principal font de finançament són els
amics o la família i la majoria no se’n surten. Fins quan ens empassarem que hi
ha oportunitats per qui se les busca? Una flor no fa estiu i milers de persones
les passen magres. On són les oportunitats? Que vingui un gran emprenedor i ens
les digui. Cobrant sous que no ens treuen de la misèria o marxant fora? Un país
que educa els seus joves —amb el cost que això suposa— per haver-los d’enviar
lluny perquè es puguin guanyar la vida és un país que té un futur ben negre.
Val
més apostar per una societat justa, amb una educació de qualitat, amb uns drets
socials bàsics, i no pas per aquest altre model individualista, basat només en
el triomf econòmic, que té tant a veure amb el discurs de l’economia
especulativa. Però que ens fa creure en allò tan transitat de “si ho vols ho
aconseguiràs, creu en tu, si realment ho desitges i t’hi esforces, ho
aconseguiràs”: un cop més el psicologisme i el capitalisme es donen la mà per a
configurar els nostres pensaments més identitaris.
Rere
cada paraula “bonica” com “emprenedoria” hi ha tot un univers que fem
despertar, i que acaba sent la realitat que nosaltres mateixos hem creat i li
hem donat suport. Menys emprenedoria i més drets socials.
