La filosofia se'ns adreça com a habitants del
nostre nom, iguals que tots els altres i irreductiblement únics.
MARINA GARCÉS |12/10/2014
LA FILOSOFIA ÉS UNA BARREJA DE VERITATS
UNIVERSALS I DE NOMS PROPIS. Les seves paraules existeixen vinculades al nom de
la persona que les va escriure o pronunciar, i alhora s’ofereixen a la
comprensió de tothom, perquè volen poder ser acceptades per qualsevol que
desitgi tornar-les a pensar i fer-les seves. És una cosa molt estranya, això dels
noms en filosofia.
Els lectors d’avui tenim incorporada la idea
de l’autor. Però, els noms dels filòsofs, ¿són només noms d’autor, com sí que
ho són els dels escriptors i els artistes? Quan a l’escola aprenem (si encara
ens deixen estudiar filosofia) les idees de Plató, o el cogito de
Descartes, o la lluita de classes de Marx, els noms no són només signatures,
són part inseparable del concepte o teoria filosòfica de què estem parlant. No
són autors de filosofia, doncs, són vides filosòfiques singulars capaces de
forjar una idea i fer-nos-la arribar.
Aquests dies llegia un escrit confessional
del filòsof francès Alain Badiou en què explica per què es va fer filòsof i com
va arribar a ser-ho. Badiou és un filòsof que em desperta amor i odi, admiració
i irritació. És el que passa quan les idees no són només teories fredes i
abstractes. Aquest assaig confessional, titulat La confessió del filòsof,
té un final molt bonic en què Badiou recorda les seves lectures poètiques
d’adolescent, concretament les del poeta antillenc Saint-John Perse. Des de la
llunyania de la colònia, el poeta escriu “habitaré el meu nom”. I Badiou
afegeix que precisament això és el que la filosofia busca fer possible per a
tots i per a cadascú de nosaltres, siguem filòsofs o no. Des de la singularitat
d’un nom, la filosofia se’ns adreça com a habitants del nostre nom, iguals que
tots els altres i irreductiblement únics. La filosofia, diu Badiou, fa
habitable el nom.
Molts de nosaltres no som autors. Però estem
lligats al nostre cognom, que ens encadena a les relacions filials i de classe,
i a la identitat amb què circulem per la societat xarxa, que ens converteix en
una marca més o menys valorada segons el mercat laboral i afectiu. Contra
aquestes formes encadenades del nom, la filosofia ens retorna el nom propi com
un lloc per conquerir la pròpia llibertat. Ja no un cognom o una marca, sinó un
lloc per desplegar una vida. Però no ho fa sense violentar-nos. Perquè, contra
els noms identificats i atrapats en la jerarquia del llinatge i el màrqueting
existencial de la societat actual, la filosofia ens obliga a cadascú de
nosaltres a preguntar-nos: ¿habito veritablement la meva vida?
